27. nov., 2022

MÉS ENLLÁ DE GIRONA

Més enllà de Girona,

des de dalt la nostalgia,

s' albira tota la ciutat.

És la mateixa ciutat per la qual camino diàriament.

Més petita o més gran.

Sempre enigmàtica per a mi.

Sempre llunyana.

Sempre tímida.

Des de més enllà de Girona,

allà, on els meus records poden abarcae,

es divisa una ciutat emboirada, grisa,

com els núbols que l' atapeeixen,

Sempre fràgil.

Sempre subtil.

Sempre freda.

Més enllà de Girona,

des de la llunyania,

evoco una ciutar que s' obre a l' univers,

a un cel expectant que la contempla de fit a fit.

És bonic mirar Girona 

des de lluny,

des de més enllà de les muralles

que l' aïllen de la resta del món.

De quin món?

Del món que s' agita compulsament al mig dels seus carrers.

Més enllà de Girona,

des dels Àngels,

des del silenci pristin,

es veu una ciutat envoltada de boscos frondosos,

de muntanyes que la cerquen i vigilen

amb ulls inquietants.

Girona és inquietant vista des de lluny,

Més enllà de Girona,

a prop del pinzell que la retracta,

veig una ciutat blava,

que plora la seva abséncia.

Veig tremolar les cases del riy.

Estretar-se el carrer de la Força.

Allargar-se el carrer de Sant Marti i el de Sant Llorenç.

I agegantar-se les torres de la Catedral i Sant Feliu.

Està lluny Girona, em diuen els vents.

Queda entre les aigùes i el cel,

més enllà de la història que fa el seu recorregut,

Més enllà encara?

Més enllà, em responen els vents.

Més enllà de les finestres que s' obren a la llum.

De les passes ràpides del turista

que copsa amb la seva cambra les imatges aparents de la ciutat.

Més enllà de les llegendes que descobreixen els seus tresors ocults.

Més enllà de l' Àngel?

Més enllà encara s' esten la ciutat.

Com una fal.làcia,

com un engany dels sentits,

es divisa Girona.

Des de més enllà d' on poden abraçar les meves emocions.

És la mateixa ciutat que viu d' esquena a la tardor.

Més enllà de Girona es descobreix la Girona vella,

els seus edificis desapareguts,

els homes que escriuen, des de més enllà, la seva història.

Més enllà de Girona,

des del fons dels seus rius,

es perfila una ciutaf,

que s' enmiralla bocabadada,

cercant el seu poeta estrany.

Girona no riu, des de la llunyania.

És blanca i negra,

com un somni esvaït.

Des de lluny, Girona em cerca,

em persegueix pels carrers laberíntics del barri jueu.

Em deleita amb les seves cançons populars,

m' acarona amb les seves mans humides.

Més enllà de Girona,

des de dalt de la nostàlgia,

veig una ciutat plena de pols

que creua els seus carrers desèrtics.

Des d' allà dalt,

la ciutat truca a cada porta,

cercant un racò per adormir-se,

cercant un espai qud no existeix,

sino és més enllà de Girona.

Allà on els arbres de la Devesa

romanen impertèrrits

contemplant com la ciutat envelleix.

Més enllà de la nostalgia.

Comentarios recientes

16.02 | 20:30

"El alma es un laberinto de estrellas,

una encrucijada de caminos sin fronteras,"

Me gusta este verso.
Describe muy bien mi visión del alma.

06.01 | 23:14

Me gustan tus poesias, expresan mucho y tienen tanta certeza. Soy una adolescente que escribe poesias tambien jaja, y tu blog me inspira a animarme a crearme el mio. Gracias!! Y segui publicando🙌

08.01 | 16:39

Me detengo un poco pensando que ahí donde nacen los bosques.. ya no hay nada... o más allá de la muerte.

13.12 | 07:34

Gracias. Me sirve de mucho tu comentario

Compartir esta página